Orígen dels noms dels carrers de l'Eixample

Fragment d'un text de Fabià Estapé que explica l'orígen dels noms dels carrers de l'Eixample de Barcelona.



Els noms dels carrers de l'Eixample

L'Eixample de Barcelona va donar lloc a iniciatives de tota mena, entre les quals la necessitat de posar nom als carrers. L'historiador i polític Víctor Balaguer va ser l'autor de la nomenclatura, que va restar establerta, com surt en un escrit que va adreçar a l'Ajuntament de Barcelona i que es conserva a l'Arxiu Municipal.


Segons es diu públicament, s'acosta el moment de posar nom a diversos carrers que han de formar la nova Barcelona. Estic ben segur que no faig sinó interpre­tar els desigs de V.E. si li suplico que es digni batejar els carrers que s'han d'obrir amb noms que recordin alguns dels grans fets de valor, de noblesa, de virtut, d'abnegació i de patriotisme, i que es puguin presentar com a exemples i com a models a les generacions futures. A Barcelona no hi ha ni un carrer que recordi el nom de Pau Claris, el conegut diputat que va ser, du­rant els fets del 1640, el suport més ferm de les llibertats de la pàtria i dels drets constitucionals; el de Roger de Llúria, el gran heroi, el gran almirall de la Corona d'Aragó, de qui es pot dir que comptava els dies per batalles i les batalles per victòries; el de Rocafort i el d'En­tença, dos dels cabdills principals d'aquell grapat d'herois que van dur a terme l'expedició d'Orient, una de les més agosarades i glorioses que ens pot explicar la història; el de la batalla de Lepant, tan famosa, en què els catalans van tenir una part tan activa i tan principal; el de Requesens, l'heroi que va partir amb don Joan d'Austria els llorers de Lepant; el de les Corts Catalanes, en memòria d'aquelles nobles assemblees i dels patriòtics parlaments, models de veritable llibertat constitucional; el de la Diputació i el del Consell de Cent, en memòria d'aquelles institucions venerables que amb encert, prudència i abnegació constituïen la salvaguarda de les lleis i l'escut de la pàtria; el dels Al­mogàvers i el de la Coronela, en memòria de les milí­cies que van donar tants dies de glòria al país; el d'Ausiàs March, el poeta; el de Feliu de la Penya, l'analista; el de Casanova i el de Villarroel, el conseller i el general que van ser al capdavant dels barcelonins durant el setge homèric del 1714, un dels més heroics que hagi pogut suportar un poble entusiasta de les seves llibertats; el de València, el de Mallorca i el d'Aragó, els tres regnes que, juntament amb Catalunya, formaven la Corona d'Aragó amb un llaç federal; el de Nàpols, Sardenya, Sicília, Atenes, Còrsega, Calàbria, Rosselló i Provença, terres adquirides i conquerides gràcies al valor dels nos­tres avantpassats; el de Cardona, aquell gran capità defensor de Girona; el de Barceló, l'almirall que era el terror i l'assot dels corsaris barbarescos; el de Capmany, el filòleg il·lustre; el de Balmes, el savi filosò­fic; el d'Aribau, el distingit economista i excel·lent poeta, una obra del qual ha estat coronada darrerament davant de V.E. al Saló (Consell) de Cent, i, finalment, el de molts al­ tres fets i el de moltes altres persones il·lustres que aquí no continuo citant perquè, com deia el bon rei En Martí a les Corts de Perpinyà, abans s'acabarien els dies que els nobles fets de catalans per cantar.


ESTAPÉ, FABIÀ: Vida y obra de Ildefonso Cerdà.
Instituto de Estudios Fiscales. Madrid, 1971, pàgs. 279-280. (Text original escrit en castellà)
------------------------------------------------------------------------------

Share on Google Plus

About Sergi Ruiz

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentarios: